FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la seva família. Esdevenir malalt per contagi. S'ha contagiat tothom que el va tocar. Transmetre (una actitud o un comportament) pel contacte i la influència exercida. En Pere intentava contagiar el seu entusiasme a la resta de companys. Veig que a vostè se li han contagiat les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares. Sentir vergonya. Fa el mal i no se n'avergonyeix. S'avergonyeix de tenir-lo per amic. Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Culpable de negligència, que actua amb negligència. Tenien un porter negligent, que no controlava qui entrava i sortia de l'edifici. Calia castigar els negligents en el compliment del deure. Que indica negligència. Ha tingut un comportament molt negligent en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de racional. Facultat de raonar. racionalitat econòmica Pressupòsit que s'aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle xx que intenta d'explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals. Estudi dels reflexos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència natural. Tenir, sentir, propensió a una cosa. Tenir un nen propensió a mentir. Tenir algú propensió per la pintura. Mostrava una certa propensió per aquella noia. En econ., tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que estudia la conducta i la vida mental de la persona. Psicologia fenomenològica. Psicologia infantil. Psicologia objectiva. psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals. Part de la filosofia que tracta de l'ànima, del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ideologia que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i el manteniment d'unes normes de comportament que corresponen a aquesta divisió. Conjunt d'actituds que es caracteritzen pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conscient. Després de l'accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients. Part de l'estructura de la personalitat arrelada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament. Que actua d'una manera imprudent i irreflexiva. Cal ser molt [...]
